Close
Are Spanish schools for inclusion? A systematic review of the measures in response to diversity.
Son les escoles espanyoles inclusives? Una revisió sistemàtica de las mesures de resposta a la diversitat.
¿Son las ecuelas españolas inclusivas? Una revisión sistemática de las medidas de respuesta a la diversidad.
Sònia Camacho‑VallejoORCID: 0000‑0002‑3514‑7104
Jordi Collet‑SabéORCID: 0000‑0001‑8526‑9997
Jesús Soldevila‑PérezORCID: 0000‑0002‑3712‑6825
Facultad de Educación, Deporte y Psicología, Universitat de Vic – Universitat Central de CatalunyaDeclaració d’interessos
Finançament
Ajut per a la contractació de personal investigador FI atorgat per AGAUR (Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca i el Fons social europeu de la Unió Europea. Número d’expedient: 2021FI_B00617).
Keywords
Ability grouping, Inclusion, Segregation, Special schools, Support classroom, Support teacher.
Universitat de Girona, Pedagogia i Treball Social. Revista de ciències solcials aplicadesVol. 12 Núm. 2 | ISNN: 2013‑9063 | DOI: https://doi.org/10.33115/udg_bib/pts.v12i2.22920
Resum
Des de fa anys, les directrius internacionals definides i promogudes per organitzacions com la UNESCO i entitats socials s’alineen amb la promoció de l’educació inclusiva i la justícia social. Un enfocament que es centra en que tots els nens, independentment de les seves característiques, tinguin dret d’accedir a un sistema educatiu inclusiu. Això no obstant, a Espanya, existeix una vulneració recurrent dels drets d’alguns nens, el que justifica la necessitat de realitzar investigacions enfocades a analitzar i millorar la inclusivitat educativa. Un dels principals problemes són les mesures d’atenció a la diversitat que, en un principi, pretenen reduir o eliminar les barreres a la inclusió, però que no sempre ho aconsegueixen. Per això, l’objectiu d’aquest treball és analitzar la realitat d’aquestes mesures i identificar els obstacles que en dificulten la seva aplicació. Per això, s’ha realitzat una revisió sistemàtica de l’estat recent de quatre de les principals mesures en relació amb tres dimensions d’anàlisi: el concepte i l’enfocament de les mesures i la seva relació amb la inclusió; el seu nivell d’inclusivitat; i els seus punts forts i febles de cada mesura en resposta a la diversitat. El principal resultat és que totes les mesures poden conduir a la inclusió o segregació depenent de com es dissenyin, orientin, i apliquin en cada context. Això està probablement relacionat amb el fet que el sistema educatiu espanyol, està subjecte a normatives ambigües que no sempre generen un marc clar i centrat en polítiques, cultures i pràctiques inclusives. Un marc ambigu, ambivalent i incert que produeix en alguns casos, més exclusió i desigualtat. Son necessàries noves línies d’investigació crítica i contextual a partir de les contradiccions, ambigüitats, i barreres trobades en l ’anà lisi.
Resumen
Desde hace años, las directrices internacionales definidas y promovidas por organizaciones como la UNESCO y entidades sociales se alinean con la promoción de la educación inclusiva y la justicia social. Un enfoque que se centra en que todos los niños, independientemente de sus características, tienen derecho a acceder a un sistema educativo inclusivo. Sin embargo, en España, existe una vulneración recurrente de los derechos de algunos niños, lo que justifica la necesidad de realizar investigaciones enfocadas a analizar y mejorar la inclusividad educativa. Uno de los principales problemas son las medidas de atención a la diversidad que, en un principio, pretenden reducir o eliminar las barreras a la inclusión, pero que no siempre lo consiguen. Por ello, el objetivo de este trabajo es analizar la realidad de estas medidas e identificar los obstáculos que dificultan su aplicación. Para ello, se ha realizado una revisión sistemática del estado reciente de cuatro de las principales medidas en relación con tres dimensiones de análisis: el concepto y el enfoque de las medidas y su relación con la inclusión; su nivel de inclusividad; y los puntos fuertes y débiles de cada medida en respuesta a la diversidad. El principal resultado es que todas las medidas pueden conducir a la inclusión o a la segregación dependiendo de cómo se diseñen, orienten y apliquen en cada contexto. Esto está probablemente relacionado con el hecho de que el sistema educativo español, está sujeto a normativas ambiguas que no siempre generan un marco claro y centrado en políticas, culturas y prácticas inclusivas. Un marco ambiguo, ambivalente e incierto que produce en algunos casos, más exclusión y desigualdad. Son necesarias nuevas líneas de investigación crítica y contextual a partir de las contradicciones, ambigüedades y barreras encontradas en el análisis.
